Grups i més grups d’escorta, dones i ballets havien sorgit respecte a catorze anys darrere amb el que el repte i el treball també es multiplicaven. Al fi ,el disseny de tota l’alferessia, de tremend aspecte guerrer, va donar una sensació de conjunt que va exalçar, encara més si és possible, la figura del lloctinent de les hosts cristianes. L’Alferes va baixar l’entrada sobre una carrossa de gran impacte visual acompanyat del Rodella.
En el record de tots queda aquella cançoneta que deia “Palomera, Palomera….un alferes de primera” que sempre s’entonava en la seua presència.
Posteriorment va formar part en l’esquadra especial del Mig del 1999. En Gener del 2011 ens vam acomiadar dell per sempre, però ens va deixar el millor dels seus llegats: els seus fills, Nacho i Luis, els que junt amb son tio Carlos de segur sabran continuar la saga muntanyesa dels Palomera, que iniciara el nostre volgut Alferes de 1991.