Parlar d’Antonio Valor equival a parlar de la Filà Muntanyesos perquè este és un dels festers que ha pertangut a la mateixa més de la meitat de la seua existència.
Darrere de l’alferecia d’Emilio Gisbert, en 1977, se li va oferir a Antonio la possibilitat d’ostentar en càrrec de capità l’any següent desestimant aquesta opció en eixe moment. Seria 14 anys més tard quan Antonio es trobaria en disposició d’encapçalar la representació muntanyesa exercint el càrrec de Capità. De la mateixa manera que un any abans, en l’alferecia de Paco Palomera, es va estudiar amb detall tota l’ostentació: els seus ballets, grups d’acompanyament, carrosses i música. Antonio es va rodejar d’un grup d’amics- entre els que es trobava el seu fill Toni –als que va triar per cavallers el que junt amb la Filà van poder portar a terme un altre magnífic episodi en la nostra Festa
El boato, dissenyat íntegrament per Alejandro Soler, repetia el caràcter guerrer que l’any anterior tan bons resultats havia donat si bé un tan suavitzat en les figures de les seues favorites, honor que va correspondre a les seues filles –Chus i Ana-. Novament va resultar d’esplèndid impacte la carrossa sobre la qual va desfilar el capità i el conjunt de tot el boato.
El tercer dels dies de la trilogia l’encarregat d’encarnar la figura del capità va ser Toni, el seu fill, qui va realitzar l’ambaixada des dels merlets del castell.
Finalment només ens queda dir que sempre tindrem en la retina a Antonio realitzant el “cabo” en qualsevol de les inenarrables esquadres de blancs i esquadres especials que ha realitzat, ó com a capità dels cristians en 1992.
