Fila Muntanyesos C/ Santa Anna s/n CP: 03801 Alcoy (Alicante) CIF: G03090339 Telf. 965 54 18 90 e-mail: filamuntanyesos@gmail.com
Copyright © 2011 – All Rights Reserved – Filà Muntanyesos
Menu
Prendrem com a inici d’aquest relat de la història de la Filà Muntanyesos el que en 1964 escrivia en la Revista de Festes D. Antonio Aura Martínez, el volgut i recordat “Tonin”, on deia:
Totes les Comparses que prenen part en les nostres tradicionals Festes de Moros i Cristians en honor al nostre Sant Patró, tenen el seu punt d’arrancada o origen que moltes vegades ha sigut impossible desxifrar. De la creació de les mateixes sempre s’han encarregat persones que han sentit verdader afecte per a mantenir, de generació en generació, a banda de la devoció a Sant Jordi, unes tradicions festeres, que ens prea mostrar a l’admiració dels nostres visitants en la nostra trilogia abrilenca i durant la resta de l’any en la nostra intimitat.
L’origen de la Comparsa Muntanyesos, es deu a la feliç iniciativa d’eixe gran alcoià i amant de les nostres tradicions, que en vida es va anomenar D. Francisco Laporta Boronat “el Roig”, home d’arrelades costums festeres i devoció al nostre Sant Patró. La idea va ser exposada a un grup d’amics, en el si del Círcul Industrial de la nostra Ciutat, amics que, com D. Francisco Laporta també sentien l’ànsia de renovació de les nostres Festes, perquè aquestes no quedaren anquilosades i que cada dia adquiriren més esplendor i puixança.
Entre aquests amics cal destacar a D. Ángel Zaragoza Jordá, D. José Conrado López Merita, D. Rafael Verdú Payá, D. Carlos Ferrándiz Boronat, D. Rafael Ferrándiz Boronat, etc…, a aquests senyors es van unir D. Francisco Zaragoza Ruiz gran aficionat a la pintura i D. Francisco Vicéns els que es van encarregar de dissenyar uns apunts a manera d’esbós que es pretenia per a la creació de la Comparsa.
Aquests apunts van ser presentats a l’Associació de Sant Jordi per D. José Conrado López Merita i aprovats en Junta General de 30 de gener de 1921. Els apunts o esbós representaven al personatge de la muntanya (encara que més aviat pareix una idea del trage usat pels Francs de l’època carolíngia) i el trage de la qual estava compost per túnica o dalmàtica, cuirassa de xapetes de llautó en forma escamnada, adherides al jupetí i entrellaçades, corretjam en forma de bandoleres a un costat i a l’altre, sandàlies amb tires de cuiro, casc i llança.
Era l’única Comparsa del Bàndol Cristià que, a banda les de Llauradors i Andalusos, no usava capa. Alguns atribueixen la creació de l’esbós definitiu al pintor alcoià D. Fernando Cabrera Cantó, però cal reconéixer en honor a la veritat que l’esbós en qüestió és obra del reverend Mossén Antoni Payá Aracil gran aficionat a la pintura, i és un oli, còpia d’una fotografia d’un «fester» del mateix any en què va aparéixer la Comparsa (1921). Permeteu-nos dir, respecte a l’alcoianisme i pur amor que pel nostre excels Patró Sant Jordi sentia Mossén Antoni, que en una ocasió, uns amics li van regalar un trage de «Cordoner» i en els dies de Festes, tan prompte acabava les obligacions del seu ministeri entrava en sa casa i es vestia amb el trage de moro per a fer-se la il·lusió que era un «fester» com el que més.
Segons relata D. Camilo Bito Linares, en la revista de festes de 1966, també va tindre a veure amb la creació de la Filà D. Miguel Sempere Castañer “Quaranta” fester de la Filà Llana qui “quan la Filà Muntanyesos va haver de crear-se i eixir al carrer a l’abril, ell va ser el motor que va impulsar la seua creació manant al seu nebot, Jorge Seguí, que buscara individus que volgueren vestir-se de muntanyes”. Com ja queda apuntat, la primera actuació de la Comparsa va ser en 1921, sent el seu Primer Tro D. José Conrado López Merita, però en vespres de Festes encara no es comptava amb banda de música, el que feia presagiar que la Comparsa no haguera pogut eixir, però esta dificultat va ser aplanada per un músic alcoià, dit «Piula», que en una arrancada d’optimisme va contractar la Banda de la Torre (La Torre de les Maçanes) i la va dirigir personalment.
En eixe mateix any va aconseguir la Comparsa el Primer Premi que s’atorgava, en la Retreta, als fanals guia millor presentats per les Comparses, premi que li va ser atorgat per la Junta Directiva de l’Associació, en la seua reunió de 5 de maig de l’esmentat any, per un fanal artísticament aconseguit, que representava una gran àmfora.
La concessió d’este premi va suscitar grans discussions en algunes Comparses, i inclús, en el si de l’Associació, fins al punt de presentar la seua dimissió el president, D. Miguel Payá Pérez, després Marqués de Sant Jordi, sent secundat per l’assessor artístic D. Fernando Cabrera Cantó, dimissió que no els va ser acceptada. La qüestió va ser suscitada pel Bàndol Moro, que pretenia se li atribuirà a la Comparsa «Abencerratges» per la seua carrossa presentada en la retreta, la qual era un bell conjunt d’alguns llocs típics d’Alcoi, molt ben aconseguits i bellament il·luminats, però el jurat va estimar que el premi havia de donar-se al millor fanal guia i no a una carrossa, la qual havia de considerar-se fora de concurs, no obstant el seu reconegut mèrit. En el següent any (1922) li correspon a la Comparsa el càrrec d’alferes, però sent tan recent la seua creació, no té possibilitats d’acceptar-ho, perdent l’oportunitat que se’ls havia presentat, alhora que l’any anterior li va correspondre el càrrec a la Comparsa del Bàndol Cristià que figurava en últim lloc.
En 1922 va ser nomenat Primer Tro D. Francisco Laporta Boronat qui l’exerceix fins a l’any següent, sent meritíssima la seua labor d’aconseguir un bon nombre d’amics fora del si del Círcul Industrial, missió que li va encarregar a D. Ángel Zaragoza Jordà, perquè pareixia que els ànims dels seus primers components anaven refredant-se i era lamentable que la Comparsa desaparegueres i no pogués eixir per falta de número.
En 1923 pren el comandament de la Comparsa D. Ángel Zaragoza Jordà, que aconsegueix ampliar el nombre d’individus per a continuar la vigència de la Comparsa, establint el seu primer domicili social en el carrer General Mola, 33 (hui El Camí 35). En 1924 és nomenat Primer Tro D. Antonio Martínez Satorre exercint el càrrec durant els anys 1924 i 1925, i així han de succeir-se els anys mantenint-se la Comparsa en el 8u lloc del Bàndol Cristià, sent Primer Tro durant els anys 1925 al 1930 D. José Gisbert Cerdá. En 1929 correspon als Muntanyesos el càrrec d’alferes donant el nom de D. José Gisbert Cerdá per a representar-lo, encara que és D. Enrique Sirvent Armengol qui actua en representació seua en els actes de Festes, ostentant l’any següent el càrrec de capità el referit D. José Gisbert Cerdá. D. Francisco Laporta Boronat és una valuosa ajuda tant econòmica com d’organització perquè la Comparsa pugues eixir airosa de la seua comesa en el seu primer any de tan distingit càrrec. És digna de menció la carrossa que per a l’entrada de cristians va preparar la Comparsa, la qual representava un monumental drac, En 1931 recau el càrrec de Primer Tro en la persona de D. Jorge Carbonell Carbonell, el qual l’exerceix fins al següent any que el va substituir D. Jorge Seguí Santonja.
Quan ja comença el malestar entre els festers sobre el canvi que se’ls vol donar a les Festes per motius polítics, el representant de la Comparsa, en la Junta General extraordinària que celebra l’Associació de Sant Jordi en data 18 de març de 1932, es manifesta en el sentit que, les Festes han de celebrar-se amb tota esplendor, com requereix el nostre Patró, inclosa la Processó general, o pel contrari no se celebren les Festes, i davant de la pressió que és objecte l’Associació per partidaris de la Segona República, els Muntanyesos és una de les Comparses que deixa de prendre part en les Festes de 1932, afrontant totes les conseqüències que van ocasionar tal decisió, inclús declarant dissolta la mateixa. Finalitzada la Guerra, es tanca el parèntesi que va privar els alcoians d’exterioritzar la seua devoció a Sant Jordi durant tres anys, i encara que per a alguns quedara l’empremta inesborrable per la pèrdua d’algun ser volgut, prompte es van refer les Comparses i va tornar l’organització i l’entusiasme per a refermar una vegada més les nostres tradicions.
La Comparsa Muntanyesos va fer un intent per a reincorporar-se a les nostres Festes en 1941, però sense resultat positiu. És possible que de sobreviure D. Francisco Laporta Boronat (q. D. h.), qui va pagar amb la seua vida, el seu tribut de fe, haguera fet moltíssim per a veure a la Comparsa Muntanyesos prenent part activa en les Festes.
En 1942 és quan un grup d’amics impulsats per D. Emilio Ortolá Jordá, actiu col·laborador de l’Associació, tracten de reorganitzar la Comparsa, i encara que entropessen amb la dificultat del vestuari, perquè el disponible es troba en estat de deteriorament, s’incorporen els Muntanyesos a les Festes ocupant l’11é lloc del Bàndol Cristià. És D. Francisco Fenollar Gadea, conegut en l’àmbit fester i alcoià per «Gafarró», l’encarregat d’albergar a la Filà en un local que aquest posseïa en el carrer Verge Maria 41, seu social dels Muntanyesos fins a l’any 1980.
Es va prendre molt seriosament la reorganització de la Comparsa i l’any 1943 apareix amb trages novament confeccionats i ajustats al primitiu esbós, sent el seu Primer Tro D. Ismael Clemente Llopis, que exerceix el càrrec fins a 1955, que mor. Des d’inicis dels anys 40 es pren el costum de celebrar un esmorzar dedicat als xiquets de l’Orfenat de Sant Jordi. En 1944, els Muntanyesos es van significar per ser la primera Filà a editar un programa interior sense que cap circumstància, (com que no tenien càrrec), ho justificara. A mitjan anys quaranta i inici dels cinquanta l’Associació de Sant Jordi va organitzar Festivals Taurins, en els que membres d’algunes filaes havien de torejar als astats. Els muntanyesos no podien sinó participar d’aquestos actes i així ho van fer D. Francisco Llácer “Bela” i D. Pepe Tortosa “Parritas” com a espases i D. Enrique “Trompetilla”, el “Doble Faves”, D Julián Aguado Rogado “el Maño” i Aguado II com a subalterns en els festivals de 1945, 1948 i 1950.
Per rigorós torn, correspon a la Comparsa Muntanyesos exercir els càrrecs d’alferes i capità en els anys 1951 i 1952, càrrecs que ostenten D. Octavio Fenollar Matarredona i D. José Furió Masiá, respectivament. En 1955 es rep la visita del considerat principal renovador de la poesia valenciana contemporània, D. Vicent Andrés Estellés, el qual sobre la nit de l’olla relatarà en el diari “Las Provincias” el següent: “…cada u acudeix al casal de la comparsa amb el seu pa i la seua cullera de fusta per a menjar amb altres tres o quatre alcoians, tots en el mateix plat. L’empresari i l’obreret, l’enginyer i el comptable, junts. És quelcom bellíssim, d’una naturalitat sorprenent, que jo vaig poder conéixer i viure en la seua pròpia salsa, gràcies als Muntanyesos que em van invitar a sopar, em van donar un pur i un pal i em van fer formar en el seu “fila” i recórrer amb ells Alcoi fins a l’una de la matinada.”
Des de 1956 a 1958, pren el comandament de la Comparsa D. Vicente Company Alberola, el qual haguera format part de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi com a vocal entre 1946 i 1952. Així mateix D. Manuel Miró García va exercir el càrrec de vocal de la dita Junta Directiva entre 1958 i 1961. En 1959 és nomenat Primer Tro D. Francisco Giner Giménez, en 1960 D. Ismael Clemente Llacer i en 1961 D. José Cabanes Candela qui ve va exercir el càrrec durant els següents set anys. L’any 1960 es va escriure la primera acta de la Filà, encara que el llibre d’actes consta segellat per l’Associació de Sant Jordi quatre anys abans i en aquesta s’arreplegava la renovació dels trages, adaptant capa i noves sandàlies i així com la típica bossa, que abans penjava del cinturó, ara és substituïda per la que porta forma de bandolera tornant les característiques de l’escut de la Comparsa, i la caputxa que abans anava subjecta pels corretjams, ara ha quedat adherida a la camisa interior que va per davall de la dalmàtica. De la mateixa manera se li adapta una capa al disseny. Novament, en 1963, li correspon a la Comparsa el càrrec d’alferes, que és exercit per D. Rafael Moltó Esteve, aconseguint la Comparsa un èxit per la seua ordenació i brillantor de conjunt. És també D. Rafael Moltó Esteve, qui va ostentar el càrrec de capità en 1964, amb gran brillantor.
Cap ací fer un parèntesi per a destacar la figura de D. Francisco Tio paco Fenollar Gadea “Gafarró”, ànima mater de la Filà durant molts anys i persona d’enorme vàlua humana. Com a mostra d’això només es pot relatar que cada 23 d’abril tenia com invitat d’honor en la seua taula a un ancià de l’Asil de les Germanetes dels Desemparats. El torn rotatiu de primers trons en la vocalia de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi va correspondre als Muntanyesos en 1967 desenvolupant el dit càrrec D. José Cabanes Candela. El costum d’obsequiar als xiquets de l’Orfenat de Sant Jordi amb un esmorzar es va estendre fins a 1969 passant els anys següents a realitzar-se un berenar als xiquets de les Escoles del “Ave Maria”. Així mateix i des de 1964 fins a mitjan anys 70 es va dur a terme l’acte d’acompanyament del Santíssim Viàtic i ajuda als malalts de la feligresia de la Mare de Deu dels Desemparats. i ofrena a l’asil. D. José Aura Martínez va passar a ser Primer Tro de la Filà en 1968, sent-ho fins a 1971. En 1969 passa a formar part de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi D. Antonio Aura Martínez, exercint ininterrompudament el càrrec de vocal fins a 1977.
En 1970 es va pretendre canviar definitivament la data de celebració de les Festes, deixant d’estar unides als dies tradicionals. La Filà es va oposar manifestant la seua intenció de dissoldre la mateixa si no es rectificava en 1971. Per fi es va acudir a les Festes d’eixe any però en senyal de protesta es va realitzar una sola entradeta prèvia i es va amenaçar amb la decisió de fer entrega al Casal de totes les pertinences de la Filà, inclús els trages necessaris que es pogueren exigir. Les dates van tornar un any després, en 1971, a la seua normalitat i en enguany va ser nomenat Primer Tro D. Tomás Monllor Crespo. És precisament en 1971 quan es va instituir l’esquadra del Mig i els Muntanyesos van ser la primera Filà del bàndol cristià a exercir tal honor sent, a més, premiada per l’Ajuntament de la Ciutat.
Dos anys després, en 1973, D. Héctor Botí Alfonso es va fer càrrec de la Filà. En enguany es va realitzar l’homenatge a D. José Cabanes Candela qui va ser nomenat Primer Tro d’Honor. També és eixe any quan un grup de festers van crear la secció esportiva de la Filà.
En 1976, any del VII Centenari de Sant Jordi, va accedir al càrrec de Primer Tro D. Hilario Pascual SanJose. En la Gloria centenària del dit any, 1976, van prendre part dos festers muntanyesos: El primer i representant a la pròpia Filà el recordat D. José Candela Miró i el segon, amb el disseny de la desapareguda Cavalleria de Peaco D. Emilio Gisbert Coloma. En 1977 li va correspondre a la Filà exercir l’alferecía, fent-ho D. Emilio Gisbert Coloma qui repetiria el càrrec el següent any, 1978, exercint de capità en aquesta ocasió. Amb dós càrrecs van ser de gran brillantor i amb ells la Filà quedava plenament consolidada dins de la nostra Festa.
En 1978, va vestir el disseny de capità en el dia dels Trons el fill major del càrrec, D. Emilio Gisbert Pérez. El primer d’ambdós anys, 1977, l’anteriorment anomenada secció esportiva de la Filà va organitzar el Primer Trofeu alferes de futbol-sala. Igualment en enguany es va nomenar Fester d’Honor per l’Associació de Sant Jordi a D. José Candela Miró. En 1978 va deixar la vocalia de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi D. Antonio Aura Martínez, passant a ostentar el càrrec de secretari de la mateixa fins a 1985.
En 1979, passats els dos anys de càrrecs, va ser nomenat Primer Tro D. Adolfo Hilario Pla. Es va crear en enguany la secció de petanca, tan lligada a la Filà, organitzant un any després la primera lliga local del dit esport, la Copa Sant Jordi i el Trofeu de la Romeria a la Font Roja, esdeveniment aquest de gran tradició dins dels Muntanyesos, ja que és la nostra Filà junt amb la dels Aragonesos els que s’encarreguen de preparar i repartir en l’esmentada Romeria el “timonet” i la resta que s’obsequia als assistents allà pel mes de setembre. Durant tots eixos anys la Filà té en Enrique Valor un fort puntal, com a conserge i sergent, sent per això nomenat “Sergent d’Honor” de la mateixa.
En 1980 D. Hilario Pascual SanJose va començar a formar part de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi en qualitat de vocal, mantenint el dit càrrec fins a 1987. De la mateixa manera i en 1981 va accedir a la vocalia de la dita Junta Directiva D. Adolfo Hilario Pla al correspondre-li pel torn de primers trons. La Filà continuava creixent en nombre de festers i en les festes de 1981 ja es disposa d’un nou local deixant, després de quasi 40 anys, el de la Verge Maria i passant al del carrer sor Elena Picurelli, núm. 3. En 1982, any del primer centenari de la música festera, va passar a ser Primer Tro dels Muntanyesos D. Miguel Ferrándiz Santacreu, redactant-se els estatuts de la Filà. Dos anys més tard, en 1984 va ser rellevat per D. José Albero Sanz. En el dit any li va correspondre a la Filà realitzar l’acompanyament a SSMM els Reis Mags d’Orient en la tradicional Cavalcada que es realitza pels carrers d’Alcoi. El màxim exponent del dit acompanyament va ser D. Francisco García García “Bodega”, estant abrigat per un nombrós grup de festers muntanyesos.
Uns mesos després, ja en 1985, la Filà exercia, per segona vegada, el càrrec del Mig. Per tal motiu va posar en escena pels carrers d’Alcoi una espectacular esquadra especial. Eixe any, el fester Héctor Botí Alfonso va rebre el I Trofeu Fundació Pública Municipal Centre d’Esports, que reconeix al millor organitzador o col·laborador esportiu. També s’estrena el pasdoble “Muntanyesos Dianers” que el músic de la corporació Musical Primitiva d’Alcoi D. Vicente Juan Sanoguera Rubio dedica a la Filà i que acompanyarà, des de llavors, als Muntanyesos en l’arrancà de la Diana cada 22 d’abril. 1986 va ser l’any en què D. Antonio Aura Martínez va passar a ostentar el càrrec de vicepresident 1r de l’Associació de Sant Jordi, mantenint la dita condició fins a la seua defunció en 1990. De la mateixa manera va accedir al càrrec de vocal de la dita Institució D. José Albero Sanz, exercint el mateix durant quatre anys. L’any 1986 va marcar un punt d’inflexió dins del capítol de primers trons ja que, van començar a accedir al dit càrrec els llavors festers jovents de la Filà atorgant-li de manera brillant a aquesta un renovat aire.
Així en el dit any de 1986, va ser nomenat Primer Tro D. José Francisco Juliá Espí, el qual va estar dos anys exercint tal càrrec. En 1988 va prendre el testimoni D. Juan Manuel Gisbert García cedint-lo en 1990 a D. Juan Pedro Ferri Cruz que seria qui afrontés els quatre anys següents. En 1991 la Filà havia de portar a terme el càrrec de l’alferecía i va ser D. Francisco Palomera Durá qui va representar tal figura.
L’ostentació muntanyenca eixe any va prendre dimensions inimaginables catorze anys abans i la participació va ser, a més de nombrosa, de gran bellesa plàstica. Amb tot això, es va fer urgent buscar una nova ubicació durant la trilogia i la Filà va passar a ocupar durant els set anys següents, i únicament en el mes d’abril, un local amb accés pel carrer Casablanca, fent cantó amb el carrer Gonçal Barrachina.
El local, propietat del fester D. Julián Silvestre Peiró va ser preparat per molts dels festers muntanyesos. Un any després la Filà va tindre, novament, que realitzar un altre càrrec: La capitania en aquesta ocasió, i va ser D. Antonio Valor Santonja qui de la mateixa manera al seu antecessor va portar a bon terme l’encàrrec, exercint com a capità els dos primers dies de la trilogia i sent rellevat pel seu fill, D. Antonio Valor Cuartero, el tercer d’ells.
En amb dós anys la Filà va confiar en el bon fer de D. Alejandro Soler per a la realització dels dissenys i carrosses de tot l’entramat muntanyes, encarregant-se el primer dels esmentats anys de la realització de bona part del mateix el fester D. Roberto Pérez Jordà, per encàrrec del seu cunyat, l’alferes D. Francisco Palomera Durá.
En 1993 Francisco Colomina Ferrándiz “Paquito” va rebre, junt amb altres dos festers d’altres tantes filaes, un més que merescut homenatge en forma de pergamí durant la celebració del Mig Any en el recinte de la Glorieta per part de la Festa alcoiana. Sens dubte, els seus més de 25 anys al capdavant del fer culinari de la nostra Filà i el seu “arròs caldós” del dia del descans el feia àmpliament mereixedor d’això.
En Maig de 1993 va ser nomenat Primer Tro de la Filà D. Juan Francisco Giménez Seguí, instaurant-se la roda d’Esquadres Especials. El mencionat va romandre en el càrrec fins a 1996, destacant-se en aquest període la renovació de moltes de les llavors arcaiques infraestructures amb què la Filà tenia i sobretot aquelles referents a l’organització de la mateixa.
En l’últim dels dos anys va formar part de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi per torn de primers trons quedant al càrrec de la Filà durant la trilogia el Darrer Tro D. Juan Iniesta Muntó. Precisament és en 1995 quan la Filà aconsegueix, per primera vegada en la seua història, resultar guanyadora del concurs d’olleta que l’Associació de Sant Jordi celebra en el recinte de la Glorieta durant el Mig Any sent els responsables de l’elaboració del plat guanyador els festers de la Filà Francisco Colomina Ferrándiz “Paquito”, Emilio Gisbert Coloma “Emiliet” i Jesús Sanz Catalá “Suso”.
1996 és l’any en què se celebrava el 75 aniversari de la Filà i en el que va prendre les regnes de la mateixa D. Agustín Aura García. Es va celebrar una exposició en la seu social de la Filà i es va encarregar una marxa cristiana a D. Rafael Mullor Grau, titulant-la “Alcoi, Escata i Destral” basant la seua composició en les notes de tres campanes que la Filà havia adquirit l’any de l’alferecía de 1991. La dita marxa va ser presentada en un concert dut a terme en el Círcul Industrial a càrrec de l’Ateneu Musical de Cocentaina sent posteriorment i en les Festes del dit any quan es va estrenar en els carrers d’Alcoi.
Un any després, va afrontar el conflicte del calendari fester. En maig de 1997 va passar a ser Primer Tro D. José Ramón Montava Rico durant quatre anys, fins al maig de 2001, qui es va encarregar del canvi de denominació de la Filà que passaria a anomenar-se Muntanyesos en compte de Montañeses. De la mateixa manera, es va realitzar i va aprovar l’esbós del nou disseny per a les xiquetes muntanyeses, obra de D. Jordi Sellés, perquè l’anterior es va entendre havia quedat obsolet. 1998 és l’any de la fundació del Club Esportiu Muntanyesos que va tindre en D. Ignacio Company Moltó el seu primer president.
Finalment i també eixe any es va abordar el nou canvi de local, deixant el de sor Elena Picurelli i adquirint la Filà el que posseeix en l’actualitat, en el carrer Santa Anna. Amb les noves instal·lacions s’aconseguia dotar a la Filà de l’amplitud de què mancava i que, donat l’incessant vindre de nous festers, es feia imprescindible. La Filà es va acomiadar del seu local del carrer sor Elena Picurelli coincidint amb un assaig gentilesa de l’esquadra del Mig, càrrec que corresponia dur a terme a la Filà en 1999 i el disseny de la qual seria obra de D. Roberto Pérez Jordá, el qual també va participar com a fester de la dita esquadra.
Darrere d’uns quants mesos d’obres per fi, alguns dies abans de la trilogia, es va inaugurar formalment el nou local. Eixe any és recordat pels festers Muntanyesos tant per aquests dos fets com perquè la sort ens va visitar, deixant-nos la tradicional Loteria de Nadal un premi, el posterior al segon, que ens va inundar d’alegria i va possibilitar l’arreglament de l’acabat d’adquirir local.
Al mes de maig de 2001 José Jorge Llopis Abelló va ser nomenat Primer Tro. A l’assemblea extraordinària del mes d’octubre del 2001 es va aprovar un canvi en el disseny del vestit Muntanyés, concretament es van substituir les sabates per unes més còmodes, les noves sabates es van estrenar en les festes de 2002. Els Estatuts de la Filà van ser modificats l’any 2001, incorporant-se la figura del Consell que estaria presidit per D. Hilario Pascual SanJose I compost per tots els exprimer trons que formaven part de la Filà i dos festers més a proposta de la resta de consellers: D. Angel Salas Márquez “el Minero” i D. Francisco Colomina Ferrándiz “Paquito”. A l’any 2001 accedeix a la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi, com a vocal, el fester Jesús Sanz Catalá “Suso” qui va romandre en el dit càrrec dos anys. L’any 2003 la Filà té, novament, l’oportunitat d’acompanyar a SSMM els Reis Mags d’Orient en la seua trobada anual, el 5 de gener, amb els alcoians sent el màxim exponent del dit acompanyament D. José Jorge Llopis Abelló.
En 2005, novament li va correspondre a la Filà exercir el càrrec de l’alferecía, fent-se càrrec D. José Francisco Juliá Espí, abrigat per un grup d’amics i de companys de l’esquadra del Mig de 1999, germen que després seria del dit càrrec. Els aspectes estètics de dita alferecía se li van encarregar novament a D. Alejandro Soler qui junt amb D. Cèsar Vilaplana, autor de l’esquadra de l’alferes, van fer una esplèndida labor que després es va veure reflectida en els carrers d’Alcoi.
La dita esquadra, en una ostentació de valentia, va fer una arriscada aposta, encarregant a D. Angel Lluís Ferrando la composició d’una marxa amb què desfilar en el dia de l’Entrada. La peculiaritat de la dita marxa, batejada amb el nom de “Tempora Belli,” és que s’acompanya d’un text cantat en llatí. L’aposta va ser tot un èxit.
Eixe any, li va correspondre a la Filà l’honor d’ostentar la figura de Mossén Torregrossa, per primera vegada, sent l’encarregat d’exercir el dit càrrec D. José Antonio Aura García “Picaeta”, qui, amb la seua simpatia, va saber guanyar-se l’afecte dels seus companys i de tot Alcoi. Els actes culturals que van acompanyar a l’esdeveniment van ser un concert amb què s’homenatjava a la Unió Musical de l’Orxa pels seus 40 anys de relació amb la Filà, sent nomenada per això com Muntanyes de Mèrit i la gravació i posterior edició d’un disc compacte del mateix. En 2006 arribaria la capitania exercida per D. Roberto Pérez Jordá qui personalment i junt amb els germans Sempere Vicedo i D. Cèsar Vilaplana s’encarregaran dels dissenys per al dit any sent el resultat tan espectacular com harmònic.
Els primers es van encarregar dels dissenys del boato de la capitania i dels propis del dit esdeveniment sent l’esquadra especial dissenyada per D. Cèsar Vilaplana novament amb un estil semblant a la de l’any de l’alferecía però amb un major risc si és possible en l’estètica d’entre la qual destacaven un conjunt de banyes que li atorgaren un aire guerrer. Els actes culturals amb què es va rendir homenatge a la capitania van ser una exhibició de gossos pastors, celebrada en el Poliesportiu Francisco Laporta i un concert de música festera amb obres de compositors alcoians, amb la particularitat d’interpretar-se en format simfònic executant l’Orquestra Simfònica Alcoiana, sota la batuta de D. Gregorio Casasempere Gisbert, l’encàrrec de forma esplèndida.
En eixe any de 2006 va ser nomenat com conseller de l’Associació de Sant Jordi el fester i amic Hilario Pascual SanJose, que fóra Primer Tro d’aquesta Filà i membre de la Junta Directiva del Casal durant molts anys, passant a presidir el Consell D. José Francisco Juliá Espí , òrgan dei què cessa per decisió pròpia D. Angel Salas Márquez i al que s’incorpora D. Enrique Calatayud Coloma. De la mateixa manera i en el mes d’octubre del dit any, l’Associació de Sant Jordi va contribuir a la celebració del 750 aniversari de l’atorgament de la carta de poblament a la Ciutat d’Alcoi amb la celebració d’una Gloria Centenària sent el representant de la nostra Filà en la mateixa el fester Juan Pedro Ferri Cruz, qui va vestir el disseny de l’extinta Filà “Voluntaris Catalans”.
Durant l’última dècada van ser anomenats Muntanyesos d’Honor pel seu bon fer i dedicació D. Juan Pedro Ferri Cruz, D. Ricardo Pérez Còrdova i D. Juan Iniesta Muntó, els dos últims a títol pòstum.
Després de l’any de la capitania en 2007 s’inaugura un carrer en el polígon de Cotes Altes amb el nom de Filà Muntanyesos. De la mateixa manera en eixe any i després de la creació d’una comissió per al disseny femení, es quan per primera vegada s’aprova un disseny femení amb unes condicions específiques per al seu ús el que possibilita que a l’abril del 2007 participen les primeres dones dins dels actes de l’Entrada i la Processó General amb el dit disseny. Aquest haurà de substituir en el termini de dos anys a l’infantil femení aprovat en 1998 pel que en 2009 quedaran únicament dos dissenys en la Filà: El masculí i el femení. El disseny, obra del fester i dissenyador Roberto Pérez Jordá difereix estèticament del masculí encara que rememora, en el bàsic, a aquest últim i per tant al de la Filà.
Novament el músic D. Vicente Juan Sanoguera Rubio dedica el seu treball a la Filà Muntanyesos. En aquesta ocasió l’obsequi es plasma en dos peces: La marxa Cristiana “Muntanyes i Festa” i la Marxa Processional “Prec per un Muntanyes” sent estrenades la primera en les Festes de 2007 i la segona en les de 2008. Per tal motiu la Filà la correspon nomenant-lo l’abril del 2007 Soci d’Honor de la Filà Muntanyesos. De la mateixa manera en 2007 es realitzen dos actes amb què es clausura l’efemèride de la Capitania de 2006. El primer va ser la gravació i presentació del disc compacte “Simfonia per la Festa” que tornava a arreplegar en format simfònic les obres interpretades en el concert que l’any anterior interpretés l’Orquestra Simfònica Alcoiana sota la direcció de D. Gregorio Casasempere Gisbert. El segon dels dits actes, organitzat ja per la nova junta directiva, que encapçalada per D. Jorge Miró Mira accedeix al càrrec al maig del 2007, va consistir en la presentació del llibre de “capità a capità” escrit pel fester D. Jordi Grau Ripoll i en el que s’arrepleguen els actes més importants duts a terme per la Filà durant el període 1992-2006, incloent-se de manera destacada les dos capitanies i l’alferecía viscudes en el dit periple.
En 2007 i més concretament en el mes de juny, apareix el primer nombre de la publicació “Escata i Destral” mitjà a través del qual la junta directiva de la Filà informa a tots els components de les nombroses activitats que s’exerceixen així com les notícies de major rellevància dins del món de la Festa en general i de la Filà Muntanyesos en particular. Durant l’any fester 2008 es posa en marxa la renovació de les infraestructures internes de la Filà dotant a la mateixa de la fluïdesa que els anys de càrrec havien impossibilitat. Dins del dit apartat cal destacar el decidit impuls que es dóna a la pàgina web de la Filà sent els seus responsables el Primer Tro i D. Jordi Joan Giménez Gandia, els mateixos que la iniciaren l’any 2006 per iniciativa pròpia i amb el vistiplau de l’anterior Primer Tro, els que la doten de contingut arreplegant en ella el passat i present de la mateixa. Febrer del 2008 és la data en què, després de prop de 20 d’anys de convivència i bon fer es produeix un relleu en el servici de consergeria perquè a la jubilació d’anterior conserge, Justo Rico qui junt amb la seua esposa Mª. Carmen cediren anys arrere el testimoni a la seua filla “Cuqui” i el seu marit David, es va sumar el fet que aquests últims obriren un establiment hostaler en la nostra Ciutat el que els impossibilitava continuar exercint la dita tasca en la nostra Institució.
La comissió que va formar la Junta Directiva per a la dita successió va portar com nou conserge de la Filà Pepe Chiquillo i la seua esposa Milagros els que quasi sense temps es van encarregar de les Festes de 2008. Al setembre d’eixe any es posa a la venda el DVD dedicat a la Filà Muntanyesos dins de la col·lecció Història Viva de les Filaes sent el mateix presentat en un acte celebrat en la Filà en el mes de juliol del mateix any. En el mes de març de 2009 la Filà obté, darrere d’onze anys de nombrosos esforços per part de les diferents juntes directives, l’anhelada llicència d’obertura de la seua seu social sent d’especial rellevància el suport per part de la Filà Realistes els que en un gest sense precedents van tindre a bé albergar en les seues instal·lacions el grup contra incendis que abasteix a ambdós filaes.
També en eixa data es va inaugurar el Retaule de Sant Jordi, retaule de fusta que representa l’Església de Sant Jordi i que d’ara en avant albergarà la imatge del nostre Sant Patró propietat de la Filà a fi de dotar-la del protagonisme i esplendor que mereix. El dit retaule, obra de l’artesà de la fusta i fester muntanyes D. Juan Vicente Reig Seguí va ser donada a la Filà Muntanyesos pel seu autor i l’empresa Borumballes, C.B. sent inaugurada pel Sant Jordiet de 2009 Sergi Sempere, i beneïda pel Vicari de Sant Jordi Rvdo. D. Ismael Ortíz Company, en un acte presidit per D. Javier Morales Ferri, President de l’Associació de Sant Jordi que va comptar amb l’assistència de la pràctica totalitat de Primers Trons de les filaes, cós de Majorals i components de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi.
Al mes de maig de 2009 es va produir el relleu a la Junta Directiva, per mitjà d’una votació entre dos candidats sent triat com a Primer Trò D. Juan Fco. Giménez Seguí, que ja havia ostentat aquest càrrec en els anys 1993-1995. Aquest va haver de deixar el seu càrrec com a Conseller segons mana el Reglament de la Filà. Li se encomanava una tasca difícil a causa de la crisi econòmica que patia la societat en general. Una de les primeres mesures que es van prendre va ser l’elaboració de noves condicions en les quotes que van fomentar les altes i van frenar les baixes d’individus en la Filà, una reducció de la despesa i un augment en els ingressos que van aconseguir equilibrar i millorar els comptes a la nostra organització
La introducció de publicitat en la nostra loteria de Nadal va ser un dels fets que van contribuir a aquest equilibri, així com la no assistència a Fontilles, per falta de participants, i la suspensió de l’acte de la Romeria per la mala climatologia. Un reintegrament a la Loteria també ens va afavorir, permetent una bonificació en les quotes de socis festers de l’any següent. Es va realitzar el canvi de conserge mitjançant concurs, instaurant una modalitat nova de concessió que va permetre a la nostra organització elevar els seus ingressos per aquest concepte. En Mig any vam obtenir el segon premi del concurs d’Olleta celebrat a “La Glorieta” i organitzat per l’ASJ. Els cuiners van ser Manolo Valls i Rafael Aparisi.
En el nadal 2009 es va realitzar per primera vegada en la seu de la Filà una Xocolatada Infantil amb posterior presència d’un emissari de S.S.M.M. els Reis Mags de l’Orient. Hi va haver repartiment de regals, en un ambient recreat en terres llunyanes. L’acte va tenir molta acceptació entre els més menuts quedant com un acte més en els pròxims anys. A les festes d’Abril de 2010 es van estrenar nous escuts per als components de l’esquadra, dissenyats i manufacturats per Roberto Pérez Jordá que rememoraven els utilitzats anys abans, es va instaurar per primera vegada la participació de la totalitat de festers en la Processó General de Sant Jordi amb el disseny complet.
Al mes de juny de 2011 es va realitzar la típica dinà de la nostra Filà. Va ser en el Poble de Beniardà, amb motiu de la 3a Fira Artesanal i de Productes Típics que es va celebrar amb motiu de la Festivitat de Sant Joan. Quatre esquadres especials, gentilesa de l’empresa Almirhab (Roberto Pérez i Manolo Valls) van fer les delícies del públic concentrat als carrers d’aquest magnífic poble, després d’una cordial dina al paratge de la Font a la qual van assistir una gran quantitat de festers i també autoritats entre les que destacar a la presidenta del Patronat de Turisme de la Diputació Provincial d’Alacant, l’Alcalde de Beniardà i l’alcalde d’Alcoi Jorge Sedano Delgado entre d’altres. Aquest esdeveniment va causar gran admiració entre els nombrosos veïns i turistes que van visitar aquest paratge i entre els mitjans de comunicació que es van fer ressò.
Al mes de novembre 2010 es va realitzar una Assemblea Extraordinària en la qual es van aprovar importants reformes al Reglament de Règim Interior de la nostra Filà, com per exemple la modificació en el sistema d’elecció dels Gloriers Major i Infantil, i es va crear per primera vegada en la història l’Ordenança de la festa de la Filà Muntanyesos.
El 2 abril de 2011 es va commemorar el 50 Aniversari del disseny actual de la Filà Muntanyesos, amb un acte al qual van assistir membres de l’Assemblea de l’ASJ i els Càrrecs Festers d’aquest Any. L’acte es va realitzar a la nostra seu amb una exposició dels diferents dissenys al llarg de la nostra història. Va ser homenatge als Festers que segueixen amb nosaltres i que van tenir la sort de vestir els dos dissenys. Es va projectar una presentació en un vídeo recopilatori realitzat pel fester Hilario Pascual, i es va descobrir un quadre realitzat pel pintor alcoià Jorge Sempere Vicedo, en el qual es posa de manifest el disseny actual, actuant com a model Roberto Pérez Jordà, el nostre últim Capità. També es va descobrir una fornícula construïda per a tal efecte pel nostre amic i fester Vicente Reig, un magnífic treball d’artesania que il·lustra la porta del nostre castell en Festes. Aquesta fornícula alberga una figura que representa dos Muntanyesos en actitud vigilant, rescatada per Jorge Miró Mira de la ASJ i restaurada per l’artista alcoià José Domingo Sempere Vicedo. També es va presentar una reproducció de l’acta de constitució de la Filà Muntanyesos i el quadre d’Honor de Primers Trons realitzat per Manolo Valls. Aquest esdeveniment va ser presentat i dirigit pel Primer Trò i presidit pel President de l’ASJ, organitzat per la Junta Directiva de la Filà i amb una extensa participació que va finalitzar amb un magnífic assaig.
Tots els esdeveniments d’aquest Bienni van ser plasmats en les magnífiques Memòries i Cròniques, que van realitzar els nostres Secretaris Jordi Miró i Jordi Joan Giménez, amb multitud de fotos i recursos multimèdia de què va ser dotat el nostre local social, així com l’adequació i millora del mateix, la introducció a les xarxes socials de la nostra organització va servir com un impuls més per a la nostra projecció.
Pel que fa a la Trilogia del 2011, en l’Entrada de Cristians es va produir un retard monumental sobre l’horari previst, en el qual la nostra Filà no es va veure involucrada, és més, es va intentar ajudar perquè no es produïren talls, sense aconseguir-ho. L’Alardo també va estar envoltat per la polèmica a causa de les fèrries normes de seguretat imposades pel Ministeri de l’Interior, que van davallar dràsticament la participació de festers. Afortunadament i gràcies a la col·laboració d’alguns festers vam poder salvar aquesta tessitura.
En Maig del 2011 es va renovar la Junta Directiva eixint elegit mitjançant votació com a Primer Tro D. Álvaro Pérez Monllor, aquesta junta va tenir l’honor en 2013 de lluir-se en les Festes de Sant Jordi amb els càrrecs de l’esquadra del Mig i el Sant Jordiet (David Giner Abascal) el primer Sant Jordiet de la història de la filà.
La sort o tal volta, alguna cosa per damunt de la sort va voler que la boleta numero 6, corresponent al nostre candidat isquera elegida. Va ser un Sant Jordiet molt abrigallat per tota la filà. Va lluir un elegant i discret disseny obra de Michel Abiétar, d’inspiració romana com marca la tradició i amb predomini del cuir marró, destacava també per l’abundant plomall blanc a la crinera del casc. A més, els relleus de la cuirassa amagaven un especial simbolisme i significació per a la família de David Giner.
Els cotos són i han sigut un fort dels Muntanyesos, i l’any 2013 la parella formada per Damián Cortès i Enrique Pla van resultar ser la parella guanyadora de cotos al campionat organitzat per l’Associació de Sant Jordi. A les Festes de 2013 els Muntanyesos van lluir amb els càrrecs de Sant Jordiet i l’esquadra del Mig, una esquadra dissenyada per Roberto Pérez que va destacar per la verdor de la pell, les llargues barbes, el maquillatge i els metalls adaptats al tratge, en la part musical la marxa “Folixa Asgaya” de Francisco Valor, interpretada per la Unió Musical de Cocentaina i reforçada pel cor de la Polifònica Alcoiana va donar força a una esquadra que difícilment s’oblidarà.
L’acte de l’alardo va experimentar una forta retallada en el recorregut i en la quantitat de pólvora que es podia disposar per fester, (1 kilogram) quantitat clarament insuficient que va dificultar acabar amb pólvora el curt recorregut a la gran majoria de festers. El mig dia del dia de l’alardo, la plaça d’Espanya va ser ocupada pels Muntanyesos per representar en l’acte no oficial de “Festa al Carrer” les Carreres de cavalls d’Ascot.
El Maig del 2013 es tornaren a fer eleccions per a triar Junta Directiva tal com marquen els nostres estatuts, i aquesta vegada va ser elegit com a Primer Tro, D. Salvador Vilaplana Senabre qui va il·lusionar als festers i va aconseguir el seu suport per a dirigir la fila durant els dos anys vinents.
La primera decisió de la nova Junta va ser proposar posar el nom del jove fester desaparegut, Angel Salas Llorens al campionat de cotos intern, proposta que va ser molt ben rebuda per tots els membres i que li dona al nostre campionat intern de cotos una vessant més pròxima i respectable. Per Iniciar un nou període, la nova Junta Directiva amb Salvador Vilaplana al front rep les festes de 2013 amb la notícia que la Banda de l’Orxa per segon any consecutiu va ser mereixedora del premi del concurs de bandes de les festes de Sant Jordi.
El 18 d’octubre va ser sotmés a votació en una Junta General extraordinària un nou Règim disciplinari de l’Associació de Sant Jordi el qual va ser aprovat per majoria, aquesta modificació incloïa punts referents a la comptabilitat i articles referents a les esquadres especials. Al Concurs d’Olleta de Mig Any de 2013 els Muntanyesos van resultar guanyadors, els cuiners Luis Bernabeu, Tomas Monllor, Benjamín i David Calatayud i Paco Moltó van cuinar la millor olleta de totes i van dedicar el seu triomf a Paco Colomina que després d’una vida exercint de cuiner no va poder assistir per problemes de salut.
La Festa inicia un període de canvis, que any rere any aniran notant els festers i el poble en general. L’any 2014 va ser el primer en molts anys que la Fila Muntanyesos no va assistir a Fontilles, a poc a poc la festa a Fontilles ha anat minvant i pese a fer la celebració en dissabte, el nombre de fester assistents cada vegada és menor. A l’abric de la filà Cordón, es crea l’Associació Cultural Samarita i al mateix temps els Premis Samarita de la Festa on, en la primera edició, la Filà Muntanyesos va rebre el premi en la modalitat de Festa al carrer, per la seua esplèndida escenificació del betlem de Tirisiti en to d’humor, escenificació realitzada el mig dia del dia de l’alardo a la plaça d’Espanya el 2014.
Posteriorment es celebren mes edicions dels Premis Samarita, estant els Muntanyesos nominats en totes les seues edicions en la modalitat de segona diana, i, en un parell d’elles en diferents modalitats com a millor cap d’esquadra o millor esquadra especial.
En Febrer de 2014 ens va deixar un gran de la filà, “Paquito” Paco Colomina, fundador i pare d’una llarga família Muntanyesa.
El Maig de 2015 a la Junta de “maig” ix reelegit com a Primer Tro Salvador Vilaplana, amb la vista posada en els pròxims anys de càrrecs, mesos abans va ser nomenat Muntanyés d’honor el veterà fester Hilario Pascual Sanjosé, un reconeixement atorgat per tota una vida al servei de la filà. Al mes de Juny s’elabora una proposta de modificació del Reglament Intern de la filà referent al Consell, on la idea és que siga un reflex de la filà en el moment que estiga constituït, i els festers que ocupen aquest lloc no siguen eterns, aquestes modificacions són aprovades en assemblea però posteriorment es presenta una esmena que demostra una errada en el recompte dels vots i és per eixe motiu que a l’assemblea de desembre del mateix any es comunica que aquesta modificació queda anul·lada. Posteriorment el març de 2018 en assemblea extraordinària es repeteix la votació del Consell, quedant desestimada per no reunir els vots necessaris.
Finalitzat el període nadalenc de 2015 un fort temporal de pluja va produir un gran esglai posant en perill la seu de la Filà Muntanyesos. El vessant que dona al riu on es troben les filaes Llana, Abencerrajes, Realistes i Muntanyesos va cedir per la forta pluja, provocant que les filaes Llana i Abencerrajes es hagueren de tancar al públic al llarg de tres anys i les altres seus hagueren d’habilitar diverses eixides d’emergència per poder mantenir obertes al públic. Després de moltes negociacions i obres, és l’any 2019 quan després d’una faraònica obra es van reconstruir els terrenys i les filaes afectades van poder respirar tranquil·les.
És en novembre de 2016 quan en una assemblea la filà tria als que seran els càrrecs festers dels anys 2019 i 2020, Alferes i Capità respectivament, ells són Modesto Moiña Domènech alferes, i Alfonso Moreno Capità. Com a Mossèn Torregrosa després de una votació entre els festers Hector Botí Pla i Ricardo Segui Ribes es Hector qui s’emporta la majoria de vots, També es tria l’abanderat que acompanyarà a l’alferes, havent-se presentat David Calatayud com a únic fester per a ostentar aquest càrrec.
La Filà Muntanyesos sempre ha estat fidel al costum de fer la Dinà d’estiu un any a la platja i un altre a la Muntanya però el 2016 va resultar especial, els Muntanyesos van celebrar la dinà al poble de La Torre de les Maçanes, un poble que va donar tota mena de facilitats i on es va realitzar junt la Societat Musical l’Aliança de la Torre de les Maçanes una entradeta pel carrer principal del poble on els veïns, fins i tot, van traure cadires al carrer.
A les festes de 2016 la filà Andalusos i Llauradors, celebren el centenari de l’acte del contrabando, és per eixe motiu que per realitzar aquest acte especial necessiten la plaça d’Espanya al mig dia del dia dels trons, els Muntanyesos amablement li cedim el lloc i no realitzem l’acte de la Festa al carrer, va ser l’any 2015 l’últim que fins ara es va realitzar aquest divertit acte, les necessitats de festers per realitzar el disparo que cada vegada resultava més difícil de dur endavant donat les complicacions posades per l’administració que afectaven la Festa i obligaven a tots a determinades accions com substituir les cantimplores, carnet d’avantcàrrega, etc i la decisió de Ramon Montava de no seguir organitzant l’acte va precipitar la finalització de l’acte extraoficial de la festa al carrer.
Els festers Muntanyesos reclamen progressivament la participació de les dones en la Festa i a les festes de 2017 s’obri la porta a l’assistència de les dones a l’esmorzar i al dinar del dia de l’entrà. Mesos abans en març del 2016, a l’Associació de Sant Jordi es vota la proposta de la filà Chano que dona opció a les dones a participar en l’acte de la Gloria.
Els càrrecs electes d’Alferes i Capità van oferir a la filà la marxa “Muntanya de Ferro” composta per Miguel Angel Mas Mataix i que passarà a engrossir el catàleg de marxes i pasdobles de la Filà Muntanyesos.
El maig de 2017 torna a ser elegit com a Primer Tro, Salvador Vilaplana i la seua Junta, aquesta volta per un període de 4 anys per afrontar els complicats però enriquidors anys de càrrecs i del Centenari de fundació de la Filà. Immediatament tota la maquinària d’organització es posa a treballar per aconseguir traure al carrer uns càrrecs a l’alçària de la Filà Muntanyesos i el poble d’Alcoi. És al mes de juny quan en una multitudinària assemblea es trien els components de les esquadres especials dels anys d’alferes i Capità i l’esquadra Centenària per a les festes de 2021, any del Centenari de fundació de la Filà.
L’evolució de la Festa, la societat alcoiana i la insistència d’una gran majoria de festers Muntanyesos aconsegueixen que la primera dona de ple dret s’incorpore a la filà el 29 de setembre de 2017, ella es Raquel Pérez, i és la que a l’entradeta de Mig Any del mateix any siga l’encarregada d’arrancar entre forts aplaudiments l’esquadra per País Valencià, una cosa impensable feia pocs anys que escenifica la plena integració de la dona a la Filà Muntanyesos.
Al Nadal de 2018 desapareixen les participacions de loteria en les filaes per evitar problemes fiscals, i a la Filà Muntanyesos es deixen d’editar la sèrie de les famoses cartolines amb dibuixos d’imatges d’Alcoi creades per Jordi Sellés, és a partir d’eixe Nadal que la filà sols ven dècims per repartir la sort en Nadal, un bonic costum que desapareix deixant orfe una tradició de la loteria del Nadal en els Muntanyesos.
.
Semblava que la proximitat dels anys de càrrec portarien la tranquil·litat a la filà, però no fou així, en març de 2018 el Consell de la filà presenta la seua dimissió en bloc acusant la Junta Directiva d’incomplir obligacions i de no ser consultat de canvis en el Reglament de Règim intern. Tampoc es poden aprovar unes modificacions del Reglament Intern per afavorir l’entrada de les festeres femenines i reduir el nombre d’individus amb el disseny femení o acompanyant, deixant totes aquestes qüestions per a després dels anys de càrrecs. Al mateix mes de març ens sumeix en la tristor la notícia que Jordi Llopis Abelló “farmàcia”, gran fester i que tant va fer per la filà va faltar sobtadament després d’un assaig. A les portes de les Festes, els Muntanyesos es disposen a viure un any mes les Festes però és a l’entradeta del dia dels músics quan espontàniament en passar per davant de la farmàcia on treballava Jordi, li giren l’esquadra, moment emotiu i difícil d’oblidar. El 2018 és l’any que es compleixen cinquanta anys de relació amb la Unió Musical de l’Orxa, “la nostra banda” tal com l’anomenen els Muntanyesos amb molta estima. Abans d’iniciar la cercavila de la festa del pasdoble del 21 d’abril, el director de la Unió Musical de l’Orxa va fer entrega al Primer Tro d’un quadre commemoratiu de l’aniversari. Continuant amb aquest aniversari, es va celebrar al teatre Salesians el diumenge 23 de setembre un concert de música festera organitzat per la Filà Muntanyesos i interpretat per la Unió Musical de l’Orxa, va ser un concert benèfic on la recaptació de la venda de les entrades va anar destinada a AIN “Asociacion para la integracion del niño Alcoy”, en el concert es va estrenar el pasdoble “jordi farmàcia”, pasdoble que va oferir el seu compositor Vicente J. Sanoguera a la filà i amb una dedicació molt especial que deia “Jose Jorge Llopis Abelló un Muntanyés que sentia els colors”.
Aplega l’esperat any d’Alferes i els actes es precipiten, per acceptar oficialment el càrrec d’alferes i capità a l’assemblea de l’Associació de Sant Jordi es fa entrega de la fiança de càrrecs, fiança realitzada pel fester i artesà Vicent Reig que consisteix en un casc muntanyes tallat manualment en fusta i que incorpora les antigues monedes necessàries adherides al casc, que sumen la quantitat de 40 de les antigues pessetes tal com marca la tradició. Es presenta l’heràldica de l’alferes en un assaig en la seu de la filà, una heràldica guerrera que representa un llop bordat en roig envoltat per un joc de paraules on es pot llegir “Muntanyesos any d’Alferes”. Apropant-se les festes l’alferes organitza una exhibició de cabs batedors on es donen cita més de 22 genets i quatre centres d’equitació.
Al Mig Any els representants de la Filà Muntanyesos en el campionat de cotos, Damián Cortes i Enrique Pla van revalidar el títol de campions de cotos que ja van guanyar al 2013.
Dins dels actes del mig any, al majestuós Teatre Calderón d’Alcoi es va realitzar la presentació de càrrecs festers, l’alferes Modesto Moiña va ser presentat immillorablement pel seu amic i darrer tro Jordi Gisbert Bonifacio. Tots els festers muntanyesos van poder dinar al recinte de la glorieta donat que al disposar de càrrec es podia gaudir d’eixa possibilitat, els components de l’esquadra especial es van encarregar de cuinar el dinar. Al Nadal de 2018 es van estrenar al betlem de Tirisiti les figures del grup de festeres dels Muntanyesos, realitzades per l’equip de l’enyorat artesà autor dels elements del Tirisiti, Alejandro Soler.
L’alferes va editar un CD de música festera amb el nom “de Santander a la Muntanya” amb marxes muntanyeses de sempre com “Alcoi Escata i Destral” o “Tempora Belli”, i d’altres noves que anaven a utilitzar-se a l’entrà com “Guerrers de la Muntanya” o “La Tia Maruja”. Al llarg dels mesos es van succeir els assaig i presentacions. Tant l’alferes com els cavallers, esquadrers i Mossén, van organitzar un any ple d’actes que va culminar en les festes de Moros i Cristians al mes d’Abril.
El dia de l’entrà, Modesto Moiña va posar un esplèndid colofó a l’entrada cristiana, va aparéixer en lo alt d’una espectacular carrossa que simulava el cap d’un llop, portada a muscles per nombrosos guerrers. El boato representava els inicis de la fila des de les muntanyes de Cantàbria fins a Alcoi. Catorze cavallers muntats damunt 14 escuts i portats a lloms per els seus escuders completaven el seguici. Modesto va estar acompanyat per sa mare, i favorita del càrrec, Isabel Domènech, que com també l’alferes va desfilar damunt d’una majestuosa carrossa, van participar els ballets Rafa Felipe, Carmina Nadal e Inma Cortés, algun amb ossos inclosos i una destacada presència femenina.
El disseny del traje de l’alferes a base de pells i metall va ser creat pel mateix Modesto i va guardar perfectament l’estètica amb la resta de la comitiva. El disseny del nombrós boato, va ser obra del fester Cesar Vilaplana i del mateix Modesto. La música del boato va ser composta per Jose Conejero Olcina, e interpretada per l’Agrupació Musical d’Ontinyent. L’esquadra especial dissenyada per Antonio Aracil no es va quedar darrere, Cuirs, cornamentes de cérvol i una capa de fulles arbòries de diverses tonalitats configuraven una estampa perfecta per a un excel·lent final amb la marxa “Iurde” creada pel fester Muntanyés Rogelio Mira Rico e interpretada per la societat Musical Nova d’Alcoi.
Hector Botí encarnat en el paper de Mossén Torregrossa no va voler passar desapercebut i va realitzar l’entrada a lloms d’una burreta com és tradició i acompanyat d’amics formant un claustre de “monesillos” amb Botafumeiro inclosos.
Queda sens dubte molt de camí per recórrer però de segur els festers de l’Escata continuaran donant una lliçó de bon fer per a i per la Festa.
Per Alcoi i per Sant Jordi.
Fila Muntanyesos C/ Santa Anna s/n CP: 03801 Alcoy (Alicante) CIF: G03090339 Telf. 965 54 18 90 e-mail: filamuntanyesos@gmail.com
Copyright © 2011 – All Rights Reserved – Filà Muntanyesos